quadern d'en Cinto Amat

Des de fa uns dies Sabadell està al centre d’atenció dels mitjans. Alguns sectors denuncien que no es fa prou per eradicar la violència de grups neonazis al carrer, que la manera de governar de l’equip municipal és prepotent, que no es tolera cap mena de crítica a l’alcalde, que no hi ha projecte de ciutat, que tot és política d’aparador, que, en canvi, es persegueixen els grups antisistema, els més crítics amb l’Ajuntament, que hi ha inseguretat… Fins i tot l’excalde Farrés va retreure al govern municipal una falta clamorosa de model de ciutat en una tertúlia a Catalunya ràdio; l’entrevista al 33 ("La nit al dia"), de fa uns dies, entre el primer tinent d’alcalde, el socialista Manau, i un representant d’aquests sectors crítics, va resultar una mica angoixant: hi havia realment "mal rotllo" entre ells dos, i si eren exponents representatius de maneres de veure la situació de la ciutat , de tan enfrontats com es presentaven feien preveure un immediat futur poc envej...

Algú devia saber que en un racó de l'Alt Penedés, a Pontons, hi havia un alcalde amb idees impròpies sobre els homosexuals, disposat a donar-les a conèixer ara que el tema és d'actualitat. I heus aquí que un bon dia (ahir) a aquest home algú li va acostar els micròfons de la ràdio, i ell, excitat davant d'aquesta presència, i davant la possibilitat de situar Pontons al MMM (Mapa Mundial Mediàtic), va començar a proclamar "urbi et orbi" (això és, a Pontons i fins més enllà dels termes municipals de l'Alt Penedès) les seves veritats sobre la matèria, i els pensaments se li van anar entortolligant, convertint-se directament en insults : que si neixen tarats, que si no són normals, que si no són capaços ...; en fi, com si diguéssim que el mateix mal s'havia encarnat en aquestes persones. A mida que s'entortolligava anava sentint que una corda lligada al coll l'unia als micròfons de la ràdio, però no va parar de dir bajanades i quan van tancar-li l...

No cal dir que la reacció mediàtica a la mort de Joan Pau II i posterior elecció del successor potser ha donat massa per suposat que tots érem molt papistes, que això interessava, o havia d’interessar, a tothom, i per tant s’havia d’oferir fins a l’últim detall del que passés. Esfumats els moments àlgids d’aprofitament mediàtic, les coses van tornant a la normalitat, el papat queda en un distanciament respectuós per a molts, en un punt d’expectativa per a altres, i en una llunyania entre incòmode i estranya per a molts més. D’aquesta saturació mediàtica alguns ja en comencen a treure lliçons il-lustrades sobre el papanatisme dels papistes, en una reacció pendular que suposa també que tot ha estat pura creació artificial, lliurament càndid al que els media ens han volgut presentar com a criteri de construcció de la realitat, apuntant a la buidor a què irremissiblement estem condemnats tots els ingenus que ens hem deixat portar per aquest allau de focs d’artifici; això sí, disculpant-...

L’elecció de Ratzinger com a Papa ha desvetllat inquietuds en molts sectors progressites de l’Església, com les que s’endevinen en un important diari alemany que avui saluda el nou Papa, a tota pàgina i de forma ambivalent, amb la sola expressió "Oh, mein Gott" . Poden continuar les pors internes del pontificat de Joan Pau II, dissimulades en múltiples manifestacions exteriors, i produir-se un allunyament encara més gran entre l’estructura dirigent de l’Església i el pensament i les expectatives de les societats postmodernes amb les que de totes maneres ha de dialogar, no per adherir-s’hi de forma complaent sinó per anar redescobrint de forma crítica, tant respecte de la pròpia tradició com respecte de les formulacions ideològiques d’aquesta postmodernitat, les bases humanistes del cristianisme. En aquest punt ja sento la veu amonestant del Prefecte Ratzinger que em diu " el cristianisme no és un humanisme" . I jo callaria i ho deixaria córrer definitivament. Pe...

Apuntava al post anterior que la no il-legalització d'EHAK podria tenir conseqüències positives per al govern de l'Estat i per al PSOE-PSE, després de constatar que en els moments actuals, i amb la doctrina del TC a la mà, no és possible aquella il-legalització. Els resultats electorals apunten en la confirmació d'aquesta conseqüència, i probablement també en la direcció de noves possibilitats per aprofundir en la pacificació d'Euzkadi, la conseqüència més preuada i desitjada. El panorama basc no s'ha aclarit del tot, però en aquest cel de primavera, mirant amunt, ni que sigui posant la mà al front com una visera per no enlluernar-se i esforçant una mica la vista, s'hi veuen estols d'ocells migratoris: - El Pla Ibarretxe ha emigrat potser definitivament, ningú sap ben bé on. Es veia a venir; va alçar el vol amb molta dificultat i no tenia qualitats per a mantenir-se massa temps a l'aire. Veurem cap a quines posicions migrarà ara el seu cuidado...

Davant la no il.legalització de EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques), pel qual l'entorn de Batasuna i els seus rectors han mostrat obertament les seves simpaties i li han pregonat el vot a favor sense embuts una vegada il.legalitzada AG, es plantegen almenys dos interrogants: passa això perquè hi pot haver una entesa tàctica de fons (difícil de concretar en aquests moments) entre el govern i el radicalisme abertzale per tal d'iniciar d'alguna manera unes converses d'algun tipus en l'horitzó d'un final definitiu de la violència ?, o bé és que al PSOE li interessa que es divideixi el vot radical nacionalista, amb la conseqüència de restar escons al PNB, amb dificultats per a obtenir la majoria absoluta en les condicions del tripartit actual, i per tant posar-lo de nou en l'evidència d'haver de recórrer altra vegada als vots parlamentaris de HB (si bé de manera indirecta), en una operació que podria suposar-li un seriós desgast de credibilitat ...

Un dels aspectes que crida l'atenció en la Sentència del Tribunal Constitucional de 31 de març de 2005, de desestimació del Recurs d'Empara per la il.legalització pel Tribunal Suprem de l'Agrupació d'Electors Aukera Guztiak ( http://http://www.tribunalconstitucional.es/Stc2005/STC2005-068.htm ) és el relatiu al motiu e) de la demanda d'empara, sobre vulneració del dret a la llibertat d'expressió que a criteri de AG es comet amb aquesta il.legalització. Argumenta AG que en la compareixença pública de 13 de març de 2005 va fer públic el següent compromís polític: " Les candidatures de la iniciativa popular d' AG expressem el nostre compromís inequívoc amb tots els drets i ens situem en contra de tot tipus de conculcació de drets humans". Considera AG que aquest compromís posa de manifest el seu refús a qualsevol conculcació dels drets humans, vingui d'on vingui, sense límits, però dintre del seu dret a formular aquest refús ens els termes...

Joan Pau II va començar el seu pontificat amb l’expressió " No tingueu por" , pronunciada a la primera homilia, que semblava augurar un magisteri de portes obertes com el de Joan XXIII. Però el resultat d’aquests vint-i-sis anys més aviat ha demostrat que aquella expressió traduïa un sentiment subjectiu de la pròpia por que sentia Joan Pau II davant la cruïlla que se li presentava al Papat tot just iniciat l’últim quart del S. XX, amb la pervivència de la guerra freda i els dubtes no resolts pel Papa Pau VI sobre l’aplicació del Concili Vaticà II en tots els aspectes, des de l’organització de l’Església fins als continguts de la doctrina i formes de vida a proposar i a compartir en aquell tombant de l’últim recorregut del segle. Tot això formava part del bagatge mil-lenari de l’Església, però s’havia d’actualitzar. Joan Pau II va enfrontar aquesta por amb una fugida endavant que en realitat, al meu entendre, ha significat una reacció, un retorn a les concepcions més tra...

El Papa dels catòlics s'està morint. Siguin quines siguin les creences de cadascú, és un moment per constatar que la mort és també catòlica, és a dir, universal.Com la vida. "Senyor, dóna a cadascú la seva pròpia mort, el morir que prové d'aquella vida on ell tingué sentit, amor, fretura. Car no som més que l'escorça i la fulla. La gran mort que en ell porta cadascú és aquell fruit entorn del qual tot gira". (R.M.Rilque, " Llibre d'hores") En aquesta "hora greu" notem que tots estem concernits pels plors, els somriures, la mort i el viure de tothom: "Qui ara plora en algun lloc del món, sense motiu plora en el món, plora per mi. Qui ara riu en algun lloc, de nit, sense motiu riu en la nit, es riu de mi. Qui ara roda en algun lloc, pel món, sense motiu roda pel món, ve cap a mi. Qui ara mor en algun lloc del món, sense motiu mor en el món, em mira a mi." ...